La integració de les TICs a l'aula

Si parlam d'integració curricular dels mitjans tecnològics, i analitzam una mica els darrers anys, podem utilitzar la nostra vida acadèmica com a exemple, veurem com l'escola ha estat d'influenciada per la política en aquest aspecte, per no dir que n'ha sortit mal parada.

Des de mitjans dels anys vuitanta les escoles han vist aparèixer i desaparèixer plans d'integració de la tecnologia a l'aula, sense cap tipus de constància, en el moment que canviava el govern ho feien les lleis d'educació. I quan s'han creat plans específics, s'ha acabat donant la competència a les autonomies, i allò que hagués pogut ser un projecte conjunt de les escoles en l'àmbit estatal va acabar com un aspecte més que ens separa d'altres comunitats.

Per tant ni les escoles ni els docents, han tengut una bona habilitació ni preparació per assumir aquesta realitat tecnològica a les aules. I dic realitat perquè avui en dia la tecnologia forma part de les nostres vides a tots els nivells.

Es a dir, que la integració ens ha d'incloure a tots, no només a mestres i alumnes, sinó a l'escola en general, als pares i a tota la comunitat. I per dur a terme això s'ha de posar marxa un pla d'acció, un pla que anomenarem Pla TIC que inclou:

1.Contextualització

2. Objectius generals

3. Estratègies d'elaboració

4. Organització d'infraestructures i recursos

5. Tractament de la informació i competència digital en la programació de l'aula.

Encara així Cabero (2010) diu,

“Hasta que una tecnologia no se haga invisible a los ojos del professor y de los estudiantes, como ya ocurre con la pizarra y comienza a pasar con algunas tecnologías más tradicionales como los retroproyectores, de verdad no serán incorporados a la enseñanza de forma constante y no puntual.”

I és que perquè tots ens integrem, no només la tecnologia, els docents hem de programar activitats que facin un ús habitual de les TIC com a objectiu i com a eina d'aprenentatge dins l'aula i que les puguin seguir utilitzant a casa, de forma continuada.